REPTE 4


REPTE 4

 Aquest repte consta de 6 apartats. Cadascuna d'ells, està dividit segons el càrrec que ocupa cada membre de l'equip directiu. Els 6 apartats són els següents: Director, Secretària, Cap d'estudis, coordinadora de Cicle Inicial, coordinadora de Cicle Mitjà i finalment coordinadora de Cicle Superior.

DIRECTOR DEL CENTRE
En aquest apartat hi ha 5 activitats: Autonomia de centres, elecció del director, lideratge pedagògic, parts del PdD i, elaboració del propi PdD.

Autonomia de centres
L’autonomia del centre es reconeix en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials, i es concep com un instrument per flexibilitzar el sistema educatiu. Ha de permetre que els centres adeqüin la seva acció educativa per atendre la diversitat, promoguin la inclusió dels alumnes i s’adaptin millor a l’entorn socioeconòmic.

Àmbit de l'autonomia pedagògica:
  1. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació. 
  2. L'autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació en l'admissió d'alumnes. 
  3. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de l'acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu. 
  4. Les opcions pedagògiques dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'orientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d'acord amb llurs possibilitats individuals. Aquestes opcions s'han d'incorporar al projecte educatiu i s'han de revisar periòdicament. 
  5. En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l'exercici de l'autonomia pedagògica. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l'exercici de l'autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo.
Àmbit de l'autonomia organitzativa: 
  1. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia organitzativa per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament. 
  2. Les decisions sobre l'organització i el funcionament dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'ajustar als principis d'eficàcia i d'eficiència i s'han d'orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes, en aplicació del projecte educatiu i dels objectius generals de l'educació, i en aplicació, si escau, dels acords de corresponsabilitat a què fa referència l'article 92. 
  3. En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre, d'acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l'estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables. 
  4. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l'estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes d'organització i funcionament.
Autonomia de gestió: 
1. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l'autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas: 
  • La gestió del professorat, del personal d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis.
  • L'adquisició i la contractació de béns i serveis.
  • La distribució i l'ús dels recursos econòmics del centre. 
  • El manteniment i el millorament de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària. 
  • L'obtenció, o l'acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals. 

2. El Govern pot establir un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari. 

3. La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d'Educació de Catalunya.

Elecció del director
  1. El procediment de selecció del director o directora és el de concurs. Hi pot participar el personal funcionari docent que compleixi els requisits establerts legalment.
  2. En el procés de selecció del director o directora es valoren els mèrits de competència professional i capacitat de lideratge. Així mateix, es valora el projecte de direcció que ha de presentar cada candidat o candidata. Cadascun d'aquests aspectes requereix una puntuació mínima, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.
  3. El Govern ha de regular per reglament el procés de selecció del director o directora, que ha de portar a terme una comissió integrada per representants del centre educatiu designats pel consell escolar i pel claustre del professorat, representants de l'Administració educativa i representants de l'ajuntament del municipi on és situat el centre. Aquesta comissió de selecció és presidida per un representant o una representant de l'Administració educativa.
  4. En el procés de selecció es consideren primer els candidats ja destinats al centre i a continuació la resta de candidats. En absència de candidats, o si no se n'ha seleccionat cap, el Departament nomena director o directora, amb caràcter extraordinari, i basant-se en criteris de competència professional i capacitat de lideratge, un funcionari o funcionària docent, que, en el termini que sigui determinat per reglament, ha de presentar el seu projecte de direcció.
  5. El Govern ha d'establir per reglament el procediment de renovació del mandat de les direccions dels centres que obtinguin una avaluació positiva en l'exercici de llur funció.

Lideratge pedagògic
En termes generals, es pot assenyalar que el lideratge pedagògic emfatitza en un tipus de lideratge escolar que té propòsits educatius com ara establir objectius educatius, planificar el currículum, avaluar als docents i l'ensenyament i promoure el desenvolupament professional docent.

Parts del PdD
El projecte de direcció ha de:
  • Precisar els objectius que cal assolir en l'àmbit pedagògic i convivencial, vinculats a la millora dels resultats educatius, a partir d'una diagnosi actualitzada i contextualitzada del centre.
  • Establir les línies d'actuació prioritàries d'aplicació del projecte educatiu que s'han de desenvolupar durant el període de direcció.
  • Concretar els plantejaments educatius que tingui incorporats el projecte educatiu.
  • Concretar els elements organitzatius que afavoreixin la consecució dels objectius fixats, buscant la major sistematització de les activitats del centre.
  • Precisar els indicadors explícits per a l'avaluació del mandat, d'acord amb els indicadors de progrés que s'estableixen en el projecte educatiu, i acompanyar-los dels mecanismes de rendició de comptes als òrgans de participació i control. Quan el centre tingui un acord de corresponsabilitat vigent, entre els indicadors del projecte de direcció, cal incloure'n de referits a l'acord esmentat.
  • Concretar les necessitats derivades del projecte educatiu.
  • Precisar els mecanismes de retiment de comptes als òrgans de control i participació.
  • Incorporar els elements i mecanismes necessaris per aprofundir en l'exercici del lideratge distribuït i per fomentar la participació de la comunitat escolar.
  • Incloure, si escau, previsions de modificació del projecte educatiu. 
El projecte de direcció ha de ser presentat per tots els candidats a director del centre educatiu.

Elaboració PdD
Aquest document el podeu consultar a la pàgina web del centre en l'enllaç següent: PdD El Segre (Document nº 2)


SECRETARIA DEL CENTRE
En aquest apartat hi ha 3 activitats: Definició del NOFC, les parts principals  i, elaboració del propi NOFC

Definició NOFC
Les Normes d'Organització i Funcionament del Centre (NOFC) és un document prescriptiu que ha de recollir els aspectes relatius al funcionament intern del centre en allò no específicament previst a l’ordenament normatiu general (art.18.1 D102/2010). Per tant, són un conjunt d’acords i decisions d’organització i funcionament que és per fer possible el treball educatiu i de gestió per complir els objectius que exposa el PEC i la PGC.

Aquestes NOFC han estat elaborades per l’Equip Directiu del centre, amb l’aportació de criteris i propostes per part del Claustre. I serveix per facilitar l’assoliment dels objectius educatius i de gestió del centre. Però també té una finalitat que és fer possible el PEC, i, per tant poder assolir l’èxit educatiu.

Per últim, aquest document ha d’estar aprovat pel Consell Escolar, d’acord amb la normativa vigent (art.18.3. D102/2010).

Parts principals
Dins del NOFC han de preveure, a què fa referència a l’article 19.1.a) i a l’article 22 del Decret d’Autonomia:
  • Introducció.
  • Concreció de les previsions del Projecte Educatiu.
  • Estructura organitzativa de govern i de coordinació del centre (òrgans, coordinacions i tutories…)
  • Els criteris per a l’organització dels grups d’alumnes amb les limitacions quantitatives establertes pel Departament d’Educació per les diferents etapes.
  • Els criteris per a la formació dels equips docents i els mecanismes interns de coordinació dels equips docents.
  • Els criteris per l’atenció a la diversitat de l’alumnat, d’acord amb el principi d’educació inclusiva.
  • Els mecanismes per garantir la globalitat de l’acció educativa sobre l’alumnat, molt especialment, quan per raó d’etapa o nivell educatiu, l’especialització curricular del personal docent que hi actua sigui predominant en la docència.
  • Els mecanismes d’acció i coordinació de la tutoria.
  • Els mecanismes i els procediments d’assignació dels recursos disponibles per a l’atenció als alumnes NEE, el tractament de l’alumnat amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar i l’atenció a l’alumnat amb altes capacitats.
  • Normes i drets dels alumnes.
  • Funcionament del centre (menjador, cura personal, diners, justificants i absències, conflictes greus…).
  • Recursos humans tant de l’alumnat com del professorat.
  • Recursos materials (ús i conservació de les instal·lacions, material i mobiliari…).
  • Seguretat (Pla d’emergència, avaluació de riscos, coordinació d’activitats empresarials, control de plagues en els centres).
  • Serveis escolars (menjador escolar, transport escolar, acollides).
  • Col·laboració i participació dels sectors de la comunitat escolar.
  • Organització de l’escola (visites dels pares, actuació en cas d’accident/incident en horari escolar, ús d’imatge d’alumnes, gestió econòmica, acadèmica i administrativa, ús socials de l’escola, horaris del centre…).
  • Disposicions finals.

Elaboració NOFC
Aquest document el podeu consultar a la pàgina web del centre en l'enllaç següent: NOFC El Segre (Document nº 3)


CAP D'ESTUDIS
En aquest apartat hi ha 6 activitats: Definició PGA, les parts principals del PGA, qui elabora els horaris, criteris per a fer-los, àmbits i àrees en Ed. Primària i, finalment l'elaboració dels horaris. 

Definició PGA
La Programació General Anual (PGA) és la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i el funcionament del centre per al curs corresponent, incloses les concrecions relatives als projectes, el currículum, les normes i tots els plans d'actuació acordats i aprovats. LA PGA s’ha de fer d’acord amb el PEC, on s’estableixen els  criteris, indicadors i procediments per a l'avaluació de l'assoliment dels objectius previstos. El resultat d'aquesta avaluació es recull en la memòria anual corresponent.

La direcció de cada centre públic i la titularitat i la direcció de cada centre privat concertat han de garantir que la comunitat escolar és informada del contingut de la programació general anual i del resultat de la seva avaluació.

La PGA és elaborada i redactada per l’equip directiu lidera un procés d'elaboració que ha de garantir la participació extensiva i intensiva de la comunitat educativa.

LA PGA l’aprova l'equip directiu, per tant el director del centre, però abans consultat amb el Consell Escolar. Un cop aprovada tots els membres de la comunitat educativa vetllen pel seu compliment.

Parts principals del PGA
Les parts de la PGA són:
  1. Prioritats del curs: concrecions d’objectius, actuacions (temporització i responsabilitats) i indicadors d’avaluació. En aquest apartat es defineix els objectius que es pretenen aconseguir, amb quines activitats i actuacions es durant a terme per aconseguir aquests objectius i com s’avaluarà l’assoliment d’aquest.
  2. Funcionament i organització del curs: informacions més rellevants que conformen la planificació de l’any escolar. (Horari i calendaris, organització d’alumnes i de professora, activitats i serveis).En aquest apartat es concreten informacions que poden ser d’interès sobre el funcionament i l’organització del curs escolar.

Qui elabora els horaris? 
La persona responsable d’elaborar els horaris és el cap d’estudis, ja que és el responsable dels aspectes acadèmics i pedagògics del centre.

Criteris per fer els horaris
Durant tota l’etapa de l’educació primària hi ha 5.250 hores lectives. D’aquestes un 4.725 són empleades en el desenvolupament del currículum dels àmbits i les arres de coneixement i les 525 restants són d’esbarjo, que té la consideració d’activitat educativa.

La distribució de les hores lectives, per tant fer l’horari, és competència dels centres. Tot i això hi ha uns criteris de les hores que s’han de dedicar a cada àmbit o àrea de coneixement i ho detallem a continuació:

  • En l’àmbit lingüístic, es destinen 1050 hores a les arres de llengua i literatura catalana i llengua i literatura castellana. També, es destinen 420 hores a l’àrea de la primera llengua estrangera.
  • En l’àmbit matemàtic i concretament en l’àrea de matemàtiques es dediquen 840 hores.
  • En l’àmbit de medi, es destinen 630 hores a les arres de coneixement de medi natural i coneixement del medi social i cultural.
  • En l’àmbit de l’educació artística, on l’àrea d’educació artística contempla la visual i plàstica, música i dansa es destinen 525 hores.
  • En l’àmbit d’educació física i la corresponen àrea d’educació física es dediquen 385 hores.
  • En l’àmbit d’educació en valors socials i cívics o religió es  destinen 315 hores.
  • Després resten 560 hores de lliure disposició el qual el centre decidirà en què s’utilitzen  aquestes hores. En general, es destinen a completar l’organització del currículum i ampliar les hores en algunes àrees de coneixement d’acord amb el PEC  del centre. També els centre que ofereixen la possibilitat de cursar una segona llengua, es computen en aquestes hores.


En el cas d’àmbits  lingüístic i de medi o d’educació artística que s’engloben més d’una àrea de coneixement, s'ha de garantir una distribució de les hores que es dediquin a cada àrea de manera equitativa i que es pugui assolir els objectius de competències bàsiques en totes les àrees associades.


Quants àmbits i àrees podem contemplar en l'Ed.Primària. 

En l’educació primària es contemplen diversos àmbits i àrees de coneixement, en total  hi ha sis àmbits i nou àrees de coneixement.

1. L’àmbit lingüístic
  • Àrea de llengua i literatura catalana.
  • Àrea de llengua i literatura castellana.
  • Àrea de la primera llengua estrangera.

2. L’àmbit matemàtic.
  • Àrea de matemàtiques.
3. L’àmbit de coneixement del medi. 
  • Àrea de coneixement del medi natural.
  • Àrea de coneixement del medi social i cultural.

4. L’àmbit artístic.

  • Àrea d’educació artística: visual i plàstica, música i dansa. 

5. L’àmbit d'educació física.
  • Àrea d’educació física.
6. L’àmbit d’educació en valors.
  • Àrea d’educació en valors cívics i socials.
7. L'àmbit digital


Elaboració horaris
Els horaris estan penjats a la pàgina web de l'escola. Aquí hi ha l'enllaç: Horaris El Segre


COORDINADORA CICLE INICIAL
En aquest apartat hi ha 3 activitats: Què és el projecte lingüístic, les seves parts i, elaborar un projecte lingüístic propi. 

Què és el projecte lingüístic
El projecte lingüístic és el document que recull els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre educatiu.

En aquest document queden definits el tractament de la llengua catalana com  llengua vehicular i d'aprenentatge, el procés d'ensenyament i aprenentatge de la llengua castellana, les diferents opcions amb referència a les llengües estrangeres i els criteris generals per a les adequacions de les llengües a la realitat sociolingüística del centre.

De quin altre document forma part?

Els centres públics i els centres privats concertats elaboren el projecte lingüístic, que forma part del projecte educatiu de centre i s’elaborarà tenint en compte les exigències, les expectatives, les possibilitats i les limitacions del context socioeducatiu i demolingüístic del centre i de l’entorn on el centre s’ubica.

L’objectiu principal és evitar la segregació de l’alumnat on el centre aplicarà la mateixa distribució del temps curricular en cadascuna de les llengües vehiculars a tot l’alumnat del mateix curs.

El projecte lingüístic s’elabora per un període de quatre cursos escolars i després el centre educatiu l’haurà d’avaluar i si cal, fer modificacions.

Qui l’elabora i qui l’aprova?

La direcció del centre educatiu ha de definir i elevar la proposta del projecte lingüístic, ja sigui per ser autoritzat o per ser modificat. Es farà davant de la conselleria competent en matèria d’educació, mitjançant la revisió del Servei d’Educació Plurilingüe (SEP) i l’aprovació de la Direcció General de Política Educativa (DGPE). Prèviament, el consell escolar ha de consensuar la proposta per majoria qualificada de dos terços dels membres. Si no s’arriba a un consens, l’Administració educativa determinarà quin serà el projecte lingüístic de centre, d’acord amb les avaluacions i el context que hem esmentat anteriorment.

Parts del projecte lingüístic 
- Anàlisi del context.
- Objectius del projecte.
- Pla d’ensenyament i ús vehicular de les llengües.
  • Proporció d'ús vehicular en cada llengua.
  • Enfocaments metodològics.
  • Moment, seqüència i enfocament sistemàtic de l’alfabetització inicial en cada llengua.
  • Mesures de suport a l’ensenyament i ús vehicular de les llengües.
  • Tractament de les persones nouvingudes i de l’alumnat vulnerable.
  • Modalitat de presència de les llengües i cultures no curriculars.
  • Mesures organitzatives, continuïtat entre etapes, agrupaments de l’alumnat…
- Pla de normalització lingüística del centre.
  • Àmbit administratiu.
  • Àmbit de gestió i planificació pedagògica.
- Previsions, aplicació, seguiment i avaluació.

Elaboració PLC 
Aquest document el podeu consultar a la pàgina web del centre en l'enllaç següent: PLC El Segre (Document nº 4)


COORDINADORA CICLE MITJÀ
En aquest apartat hi ha 3 activitats: Diferència entre Innovació, Reforma i Transformació. Definició d’Innovació Educativa, la relació de projectes i programes innovadors a l’escola i un petit resum de síntesi. Finalment, l'elaboració de 2 projectes innovadors del centre. 

Diferència entre Innovació, Reforma i Transformació. 
- Innovació: Consisteix a introduir novetats. Hi ha 2 tipus: la innovació incremental (consisteix en petits canvis que augmenten les capacitats) i la innovació radical (són canvis fonamentals). Aquesta afecta la part metodològica del centre.
- Reforma: És la millora d'alguna cosa que creiem que està malament o, no és satisfactòria. Aquesta afecta el nivell del sistema educatiu. Aquí s'inclourien les lleis educatives, entre d'altres.
- Transformació: És un canvi de forma/aspecte que experimenta una cosa sense que es vegin alterades les seves característiques principals. També pot ser un canvi complet d'una cosa i, a causa d'això es converteix en una altra de diferent. Aquesta afecta a tot el centre. Aquí s'inclourien el currículum, l'estructura que hi ha, entre d'altres.

Definició Innovació Educativa
Innovació Educativa: És la incorporació sistemàtica i planificada de les pràctiques transformadores, orientades a millorar els processos d’ensenyança i aprenentatge.

Relació entre projectes i programes innovadors
Els programes d’innovació són plans d’acció que el Departament d'Ensenyament impulsa i, tenen la finalitat de millorar els resultats del sistema educatiu adequant-lo al canvi i, a l’evolució social.  També té la finalitat d’incloure iniciatives d’altres institucions amb les quals el Departament col·labora a través acords o convenis (Article 2 Ordre Ens/303/2015).

Els projectes d’innovació pedagògica són iniciatives d’un centre educatiu o d’un col·lectiu de centres, que tots formen part del mateix projecte educatiu, on responen a objectius per millorar l’educació, aquests responen a uns objectius que s’han fixat prèviament en un pla d’acció. (Article 2 Ordre Ens/303/2015)

La relació que hi ha entre ells, és que a part que provenen del mateix article, l’objectiu final dels 2 és millorar l’educació als alumnes dels centres educatius. La diferència és que els programes d’innovació, són iniciats pel Departament d’Ensenyament, en canvi els projectes d’innovació són iniciats pel centre o pel col·lectiu de centres que participen en els projectes.

Elaboració projectes innovadors
Aquest document el podeu consultar a la pàgina web del centre en l'enllaç següent: Projectes innovadors El Segre (Document nº 5).


COORDINADORA CICLE SUPERIOR
En aquest apartat hi ha 6 activitats: Inclusió-Integració: diferències, estratègies organitzatives per atendre a la diversitat, serveis educatius i centres de recursos: què són?, definir: Mesures i suports universals, mesures i els suports addicionals per atendre a la diversitat, mesures i els suports intensius, que és el PI i la DUA, i, finalment estableix principis claus d’atendre a la diversitat al centre. 

Inclusió-Integració: diferències, estratègies organitzatives per atendre a la diversitat
  • Integració: Procés pel qual els alumnes assimilen els seus companys que són heterogenis: immigrants, marginats… Els alumnes s’han d’adaptar a la comunitat educativa.
  • Inclusió: Procés d’integrar als alumnes a l’aula, amb l’objectiu que puguin participar, progressar i tenir les mateixes oportunitats que tots els altres companys.
  • Principis d’inclusió: Aconseguir arribar el màxim desenvolupament possible de tots els alumnes i aportar una educació de qualitat adaptada a les necessitats de tots.
  • Diferències: La diferència és que la inclusió s’enfoca més en l'enriquiment de la societat basat amb principis com l'equitat, la cooperació i la solidaritat, donant les mateixes oportunitats a tothom; en canvi, la integració no s’enfoca tant en tractar igual a la resta, però si amb què s’adaptin, creant un subgrup heterogeni dins del grup gran dels alumnes, tractant-los de manera diferent.

Serveis educatius i centres de recursos: què són?
- Mesures i suports universals: Per a tots els alumnes, en totes les accions preventives, proactives i entorns.
  • Personalització dels aprenentatges: Consisteix a generar una cultura, profunditzar en l’aprenentatge i en la necessitat d’establir aliances per l’educació.
  • Organització flexible de les aules: Les aules s’han d’organitzar segons la manera que es vol entendre l'aprenentatge i les metodologies que es volen utilitzar, expressa una manera de pensar sobre l’aprenentatge de l’infant, la comunicació, etc.
  • L’aprenentatge col·laboratiu: Aplicar estratègies de treball cooperatiu.
  • L’avaluació formativa: Verificar els avenços de l’alumnat i detectar les dificultats, ja que a partir dels errors, s’aprèn.
  • El disseny universal de l’aprenentatge: És el conjunt de principis de disseny curricular, que ens ajuden a avançar cap a un model obert que permeti la participació i l’aprenentatge a tothom.
- Mesures i suports addicionals: Atenció específica als aprenentatges, accions flexibles, temporals i preventives.
  • L’atenció del professor d’orientació educativa: Assessorar els membres de la comunitat escolar en temes relacionats amb l’orientació, diversitat de l’alumnat i en totes aquelles temàtiques en què es requereixin.
  • L’atenció del mestre d’educació especial: Prioritzar l’atenció a l’alumne amb necessitats educatives específiques per afavorir la seva participació en les activitats ordinàries de l’aula.
  • El suport escolar personalitzat (SEP): Aconseguir que tots els alumnes desenvolupin al màxim els seus aprenentatges amb activitats addicionals, dins o fora de l’aula, i manifestar dificultats o talents específics d’alguns alumnes.
  • Els programes intensius de millora (PIM): Promoure la consolidació de les competències bàsiques de primària, i la millora progressiva de les competències establertes en l’àmbit lingüístic (català i castellà) i en l’àmbit matemàtic.
  • Les aules d’acollida: Atendre l’alumnat nouvingut quan s’incorpora, perquè se senti ben atès i valorat en els aspectes emocionals, generant una cultura que permeti el conjunt de principis de disseny, participació i aprenentatge.
  • El suport lingüístic i social: S’adreça als alumnes de procedència estrangera que, incorporats plenament a l’aula ordinària, necessiten suports específics per seguir l’aprenentatge de les àrees.
  • Els programes de diversificació curricular (PCD): Organització de continguts i matèries del currículum diferent de la que s’estableix a tots els efectes, amb una metodologia específica i personalitzada per afavorir als alumnes que ho requereixen.



- Mesures i suports intensius: Singularitats individuals, accions d’alta intensitat i llarga durada.
  • Les unitats d’escolarització compartida (UEC): Programa de diversificació curricular específic per a alumnes amb inadaptació al medi escolar i risc d’exclusió social.
  • Els centres d’educació especial (CEE): Desenvolupar programes específics de suport al sistema educatiu inclusiu com l’estimulació, comunicació, llenguatge, habilitats adaptatives, autoregulació emocional, etc.
  • Les unitats de suport d’educació especial (USEE): Dotacions extraordinàries de professionals que s’incorporen a les plantilles d’escoles com a recursos intensius i conjunturals per atendre els alumnes amb necessitats especials.
  • L’atenció de personal d’atenció educativa: Garantir la participació de l’educació especial en les reunions que permeten la coordinació amb els equips docents del centre.
  • Les aules integrals de suport (AIS): Proporcionar atenció integral, temporal i intensiva als alumnes amb necessitats educatives especials derivades de trastorns mentals o trastorns greus de conducta. 
  • Les unitats d’audició i llenguatge (UAL): Dotacions extraordinàries que s’incorporen a les plantilles d’escoles com a recursos intensius i conjunturals pels alumnes amb discapacitat auditiva severa i profunda que requereixen un equip especial i una especialització professional.
  • Els programes específics de suport a la inclusió (CEEPSIR): Programes específics de suport a l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials en els centres ordinaris.

Definir: Mesures i suports universals, mesures i els suports addicionals per atendre a la diversitat, mesures i els suports intensius

- Els serveis educatius són equips multiprofessionals que donen suport i assessoren els centres educatius públics i privats d’educació obligatòria no universitària.

- Els centres de recursos pedagògics (CRP), els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els equips d’assessorament en llengua i cohesió social (ELIC) són serveis educatius que actuen en els centres d’una zona educativa específica.

Tant els serveis educatius com els centres de recursos pedagògics, els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica, i els equips d’assessorament en llengua i cohesió social són una peça clau en el funcionament coordinat i cohesionat de la xarxa de suports a l’educació inclusiva.

Les mesures i els suports universals són els que s’adrecen a tots els alumnes. Permeten flexibilitzar el context d’aprenentatge, es recullen en el projecte educatiu del centre i en les seves normes d’organització i funcionament.

També, s’exposa la necessitat d’adequar l’activitat i la consecució per atendre la diversitat de l'alumnat i la consecució d’una igualtat d’oportunitat i d’accessibilitat.

Les mesures i els suports intensius són actuacions educatives adaptades als alumnes amb necessitats educatives especials. Permeten ajustar la resposta educativa de forma transversal amb una freqüència regular i sense límit temporal.

Les mesures i els suports addicionals permeten ajustar la resposta educativa de forma flexible, preventiva i temporal, focalitzant la intervenció educativa en aquells aspectes del procés d’aprenentatge que poden comprometre l’avenç personal i escolar d’alguns alumnes. 

Que és el PI i la DUA 
- PI: Un pla individualitzat (PI) és un document que tenen aportacions a partir d’acords presos per part dels equips docents amb la participació de la família i l’alumne, sobre com s’ha de planificar, actuar i de suports a l’alumne que es troba en situacions singulars per facilitar-ne l’accés a l’aprenentatge. El seu principal objectiu és facilitar l’aprenentatge als alumnes que tenen necessitats educatives especials.

DUA: El Disseny Universal per a l’Aprenentatge és una manera de pensar sobre l’ensenyament i l’aprenentatge que ajuda a que tots els estudiants tinguin la mateixa oportunitat de tenir èxit en la seva formació acadèmica.

Elaboració principis claus d'atendre a la diversitat al centre 
Aquest document el podeu consultar a la pàgina web del centre en l'enllaç següent: Principis claus per la diversitat al centre El Segre (Document nº 6).


FONTS D'INFORMACIÓ UTILITZADES: 


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

REPTE 6

REPTE 6  Aquest repte consta de 5 activitats: la primera és quina diferència hi ha entre Àmbits, Dimensions i Àrees, quantes diferències bàsiques hi ha, quants àmbits hi ha, relacionar cada àmbit amb les competències i àrees i finalment, planificar una intervenció docent.  Primer, hi ha una pregunta general: El currículum d'Ed. Primària, com està organitzat? El currículum s’organitza en àmbits que agrupen les àrees de coneixement. A cada àmbit  s’estableixen les competències bàsiques pròpies de cada àmbit agrupades en dimensions. A més, també està organitzat amb etapes de sis cursos i cicles (inicial, mitjà i superior). Entenem per competència la capacitat de resoldre problemes reals, aplicant i relacionant coneixements, habilitats i actituds en contextos diversos. QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE ÀMBITS, DIMENSIONS I ÀREES? La diferència resideix en què les dimensions i les àrees formem part dels àmbits, ja que cada àmbit està format per àrees de ...
Leer más

REPTE 3

Imagen
REPTE 3  Aquest repte consta de 3 activitats: els principals documents de gestió i funcionalment del centre educatiu i un mapa conceptual, les parts del PEC i, l'elaboració d'un PEC. QUINS SÓN ELS PRINCIPALS DOCUMENTS DE GESTIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE EDUCATIU. FER UN MAPA CONCEPTUAL PER ESTABLIR LES RELACIONS. PARTS DEL PEC El PEC (projecte educatiu del centre) és el document estratègic de la institució escolar que defineix el funcionament en l’àmbit curricular, organitzatiu i de gestió. S'adapta a la realitat dels alumnes i a l’entorn. Concreta, interpreta i aplica la normativa vigent del centre d'acord amb les necessitats educatives dels alumnes i els objectius del centre. El projecte educatiu del centre ha d'incloure els elements següents: Introducció Definició institucional: la identitat del centre, el caràcter propi, les seves característiques, els elements de context i les necessitats educatives dels alumnes. Objectius del ...
Leer más

REPTE 7

REPTE 7 Els alumnes han d’aprendre perquè puguin assolir unes competències bàsiques en un grau suficient que els permeti incorporar-se a la societat com a ciutadans actius. Els alumnes han d'aprendre a través de dos factors: en primer lloc, les competències per aprendre coneixements per comprendre, habilitats per actuar i actituds per comprendre'ls i en segon lloc, els continguts que són objectes d’aprenentatge que combinats i contextualitzats, permeten assolir les competències.  La relació entre competència, contingut i objectiu és que tots tres es troben dins la programació anual de cada àmbit curricular. Tots volen aconseguir com a finalitat, que un cop s’han assegurat que hi ha les competències, l’objectiu i el contingut complerts, sabent que els alumnes aconseguiran aprendre els conceptes necessaris durant l’etapa educativa obligatòria. Un exemple, seria aprendre la fotosíntesi. L’objectiu seria aprendre totes les fases d’ella i, com va evolucionant. El co...
Leer más